La tomba de les lluernes

Estiu de 1945. L'aviació nord-americana sotmet els ciutadans japonesos a continus i desapiadats atacs aeris. Un d'ells —una incursió amb bombes incendiàries que converteix la ciutat de Kobe en un infern fumejant— afecta els dos protagonistes, en Seita, de 14 anys, i la seva germana Setsuko, de 5. Tots dos són fills d'un oficial de la marina japonesa, i durant la Segona Guerra Mundial viuen amb la seva mare. Un dia, però, després d'un brutal bombardeig, ells es retarden i no aconsegueixen arribar al búnquer on la mare els espera. Després del bombardeig els dos germans busquen a la seva mare. En Seita la troba molt malferida en una escola que ha estat convertida en un hospital d'urgències. Poc després, la mare mor i els dos germans decideixen d'allotjar-se a cals oncles. Malgrat tot, els reben de braços plegats, i la seva indiferència inicial es converteix, aviat, en un rebuig cada cop més evident. Els dos germans acaben marxant, doncs, a viure pel seu compte a un refugi antiaeri abandonat. Si bé allà poden viure amb més llibertat i sense haver de molestar ningú, les coses no els van gaire bé: el menjar escasseja, no poden esperar cap mena d'ajut i les repercussions de la desnutrició són cada cop més visibles en la petita Setsuko.